Prejudicis i barreres que expliquen la mala alimentació dels joves universitaris

by Admin
Prejudicis i barreres que expliquen la mala alimentació dels joves universitaris

Un estudi de la UOC identifica les principals barreres de la mala alimentació dels joves universitaris a les quals s’enfronten els estudiants universitaris per cuinar a casa i mantenir una dieta saludable en aquesta etapa vital

La falta de motivació i de coneixement culinari, l’estil de vida accelerat i el fàcil accés al menjar preparat, les causes que més influeixen en la mala adherència a una dieta equilibrada

Segons les dades de l’última Enquesta Nacional de Salut, entorn del 17 % dels joves d’entre 18 i 24 anys pateixen sobrepès i el 8 %, obesitat

Pablo Ramos

L’etapa universitària és un dels períodes formatius més importants, no tan sols en l’àmbit acadèmic. És en aquest moment quan els estudiants comencen a prendre consciència i responsabilitat dels seus propis hàbits, pel fet d’estar fora del seu context familiar en el dia a dia. Uns hàbits que no sempre són saludables, especialment en l’alimentació.

Un estudi recent realitzat per investigadors dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha identificat les principals barreres a les quals s’enfronten els estudiants universitaris per cuinar a casa i mantenir una dieta saludable en aquesta etapa vital.

«Malgrat ser una etapa crucial per construir una identitat i adoptar hàbits dietètics saludables, els estudiants universitaris mostren una baixa adherència a una dieta mediterrània», apunta la investigadora de Foodlab, Patricia Jurado González, autora principal d’aquest treball de tesi del programa de doctorat en Salut i Psicologia, en el qual també han participat Anna Bach Faig, del grup de recerca FoodLab de la UOC i directora del màster universitari d’Alimentació Saludable i Sostenible, i Francesc Xavier Medina, investigador principal de FoodLab i catedràtic dels Estudis de Ciències de la Salut.

Principals barreres identificades

Els experts van analitzar mitjançant diferents mètodes de recerca social participativa, com ara enquestes i tècniques de fotoveu, 24 joves d’entre 18 i 22 anys, tant homes com dones, per avaluar-ne les percepcions, el comportament i l’adherència a una alimentació saludable i a cuinar a casa. Així, a més d’identificar-ne les limitacions, també s’han «mapat» les principals receptes a les quals recorren els universitaris en el seu dia a dia i s’han avaluat els prejudicis i conceptes que tenen els estudiants sobre el que implica una dieta saludable des del començament d’aquesta etapa formativa.

Segons els autors, la principal barrera per cuinar i menjar de manera més saludable es troba en la falta de motivació intrínseca. «Malgrat que la manca de temps s’esmenta amb freqüència, aquesta carència està més vinculada a les prioritats personals«, apunta Bach Faig.

Altres barreres són la falta de coneixement i habilitats culinàries, a més de la pressió social, la manca de cuines equipades en els pisos d’estudiants, l’accés fàcil a menjar preparat i els preus elevats del menjar saludable. De fet, l’alimentació dels universitaris, un dels grups d’edat amb més vulnerabilitat nutricional, es caracteritza per un consum excessiu de snacks, menjar ràpid i begudes ensucrades i un consum molt baix de fruita i verdura.

D’altra banda, els estudiants detallen que no troben la motivació necessària per seguir una alimentació saludable, i, en conseqüència, donen prioritat als compromisos socials i acadèmics en lloc de dedicar temps a preparar aliments saludables. «Aquesta falta de motivació està exacerbada per una manca d’autoeficàcia culinària, ja que no tenen les habilitats ni els coneixements necessaris per preparar menjars ràpids, accessibles i nutritius», incideix Medina.

Aquestes barreres poden derivar en importants problemes de salut a llarg termini, atès que el desenvolupament de la pròpia identitat està directament vinculat als comportaments, especialment en els joves. És més, aquest període es converteix en un moment crític per establir comportaments dietètics saludables a llarg termini. «L’evidència científica demostra que el primer any d’universitat és particularment susceptible a l’augment de pes«, destaca Medina.

Segons les dades de l’última Enquesta Nacional de Salut, entorn del 17 % dels joves d’entre 18 i 24 anys pateixen sobrepès i el 8 %, obesitat. I afecta sobretot la població masculina.

Factors darrere de la mala alimentació

Segons els experts, hi ha una multiplicitat de causes que expliquen la mala adherència dels joves universitaris a una dieta saludable. «És un problema molt complex i sistèmic, de manera que no es pot atribuir solament a un factor, encara que hem constatat que la manca d’educació culinària a causa de la pèrdua d’hàbits en la cuina domèstica és un dels factors més rellevants«, argumenta Jurado González.

Tanmateix, cal tenir en compte que en l’alimentació durant aquest període també influeixen de manera directa el canvi d’hàbits socials en aquesta etapa, un estil de vida accelerat, un entorn alimentari amb una exposició constant a opcions poc saludables i una forta pressió social que fomenta el consum de menjar ràpid i preparat. «Hi ha una falta de consciència i, especialment, una manca de consciència sobre què és un plat equilibrat o com hauria de ser una alimentació saludable«, apunta Bach Faig.

En aquest sentit, entre els prejudicis erronis alimentaris més comuns percebuts pels joves destaquen idees preconcebudes com ara «menjar saludable és molt costós»«cuinar un plat saludable requereix molt de temps»«cuinar llegums és molt complicat» i «cuinar verdures que no estiguin prèviament preelaborades o congelades, com una albergínia, requereix molt de coneixement».

De fet, tots els participants en aquest estudi van assenyalar que la seva dieta ha empitjorat molt des que van començar la universitat, i cap inclou verdura en la seva alimentació de manera regular. A més, també expliquen que aliments com el peix, els llegums o certes verdures són «difícils de cuinar», per la qual cosa no els inclouen en la seva dieta. «Tots els estudiants van reportar que els seus àpats diaris es basen en pasta o arròs acompanyat de diferents fonts proteiques a la planxa com ara ous, pollastre o tonyina«, explica Jurado González.

Tots aquests mals hàbits alimentaris estan estretament vinculats a l’estil de vida, de manera que els resultats d’aquest treball es podrien aplicar a altres contextos mediterranis que comparteixin una cultura universitària i un estil de vida similar. «És a dir, els resultats no es limitarien exclusivament a la població universitària; també poden ser extrapolats amb confiança a joves adults«, destaquen els autors.

Estratègies per millorar l’alimentació

En aquest context, i a partir de les dades obtingudes i els comportaments constatats, els experts plantegen explorar estratègies específiques per contrarestar aquestes males tendències amb l’objectiu de millorar la salut nutricional dels estudiants. «Tota aquesta informació es vol cristal·litzar en una intervenció culinària basada en la teoria social cognitiva, amb la finalitat de millorar la seva autoeficàcia culinària i la qualitat de la dieta», explica Medina.

Així, doncs, l’impuls de programes educatius a través de xarxes socials per fomentar el coneixement i l’autoeficàcia culinària amb la participació dels propis estudiants en el seu disseny es considera una de les estratègies més eficaces i un element diferencial per millorar aquesta parcel·la de la salut en els estudiants universitaris.

«A més, cal aprofitar la influència de l’entorn social en aquesta etapa de la vida com un factor clau per adoptar hàbits alimentaris saludables. I en aquest sentit, capitalitzar el rol de les noves tecnologies i els role models en aquest àmbit«, incideix Jurado González. Unes tàctiques que han de motivar a participar voluntàriament en programes educatius culinaris amb l’objectiu de propiciar «un canvi conscient en les seves pràctiques dietètiques», conclouen els experts.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar, i 4, educació de qualitat.

Article de referència:

Jurado-González, P. [Patricia], Medina, F. Xavier [Francesc Xavier], Bach-Faig, A. [Anna]. (2024). Barriers to home food preparation and healthy eating among university students in Catalonia. Appetite, 194, 107159. https://doi.org/10.1016/j.appet.2023.107159

Te puede interesar...