La Universitat Oberta de Catalunya i Badalona Serveis Assistencials llancen un projecte per reduir l’ús prolongat de benzodiazepines
L’elevat consum d’aquests medicaments ha esdevingut un greu problema de salut pública
Un estudi de la UOC mostra que combinar eines de disseny del comportament facilita la reducció del consum i de la prescripció d’aquests medicaments
Teresa Bau / Roser Montserrat
L’elevat consum de benzodiazepines —medicaments coneguts popularment com a pastilles per dormir o ansiolítics— entre la població ha esdevingut un greu problema de salut pública. Aquests fàrmacs psicotròpics depressors del sistema nerviós central utilitzats per tractar l’ansietat i l’insomni representen per als pacients un alt risc de dependència, deteriorament cognitiu i caigudes, entre altres conseqüències. Un estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) del 2024 mostrava que el 22 % de la població espanyola consumia habitualment aquest tipus de medicaments i, d’aquest percentatge, 4 de cada 10 persones en prenien cada dia.
La sobreprescripció de benzodiazepines, especialment en l’atenció primària, s’assenyala com una de les causes principals d’aquest consum tan elevat, i des de les organitzacions sanitàries s’està treballant per ajudar els professionals a canviar aquest patró de prescripció. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha desenvolupat un projecte amb Badalona Serveis Assistencials (BSA) que té com a objectiu reduir el nombre de pacients que fan un ús prolongat de les benzodiazepines, amb una intervenció dirigida tant a professionals com a pacients, i que incorpora marcs teòrics del comportament, una àrea en què la UOC és líder internacional.
Manuel Armayones, doctor en psicologia i catedràtic en disseny del comportament, dirigeix el Behavioural Design Lab (BDLab), grup que ha treballat amb BSA en el projecte «No et quedis atrapat» per ajudar a retirar o a no iniciar el consum de benzodiazepines. «Entre les causes d’aquesta realitat hi ha factors contextuals de l’àmbit sanitari, com el poc temps de visita o la sobrecàrrega de feina. De vegades, el professional pot tenir la sensació que la benzodiazepina és l’única eina disponible per alleujar el malestar del pacient. També hi ha una por comprensible, tant dels professionals com dels pacients, que empitjorin els símptomes si es retira la medicació, especialment quan hi ha una dependència física i psicològica», explica Armayones.
“Aquest projecte ens permet avançar cap a una atenció més segura i centrada en la persona. Treballem per reduir riscos per a la ciutadania, però també per oferir als professionals eines que facilitin decisions clíniques més informades i coherents”, valora el Dr. Àlex Escosa Farga, cap del Servei d’Atenció Primària a BSA.
Disseny del comportament per desenganxar pacients i professionals
Fruit de la recerca feta pel BDLab, adscrit a l’eHealth Centre, a partir d’aquest mes de març, al CAP Martí i Julià de Badalona es portarà a terme una prova de concepte amb l’objectiu de millorar la desprescripció de benzodiazepines. Aquesta és la tercera fase d’un projecte en el qual participen la UOC i BSA i que ha rebut finançament del Ministeri de Ciència i Innovació. La intervenció s’ha dissenyat mitjançant tècniques de disseny del comportament i de cocreació amb els equips assistencials, i ara el projecte entra en la fase d’implementació d’accions per incentivar la reducció del consum i de la prescripció d’aquests medicaments.
La primera part del projecte, a càrrec dels investigadors de la UOC, va consistir en una revisió sistemàtica d’intervencions per reduir la prescripció de benzodiazepines a l’atenció primària. L’estudi va concloure que intervencions multifacètiques, que inclouen accions diverses com l’educació al pacient i la implicació de farmacèutics, són les més efectives. A partir de la recerca es va publicar l’ article «De-implementing inappropriate benzodiazepine prescribing in primary care: an overview of systematic reviews informed by behavioral frameworks» (Implementation Science Communications, febrer de 2026), que estableix que les intervencions que integren elements de disseny del comportament són més efectives i sostingudes en el temps.
«El que volem canviar no és només la prescripció de fàrmacs, en concret les benzodiazepines, sinó patrons de comportament molt arrelats de prescripció, dispensació i consum», explica Armayones. «La recerca mostra que les intervencions més efectives combinen informació clara sobre riscos, canvis en l’entorn, suport en la presa de decisions i espais de diàleg. L’ús de marcs teòrics permet escollir i combinar aquests elements de manera coherent, no mitjançant prova i error».
Eines per no quedar-se atrapat
A partir d’aquest mes d’abril i durant tres mesos, al CAP Martí i Julià es portaran a terme diverses accions en el marc de la campanya «No et quedis atrapat«. Es faran sessions pràctiques en les quals els professionals podran compartir dubtes i experiències, i se’ls facilitaran guions per parlar a la consulta del procés de desprescripció, guies sobre alternatives a la prescripció de benzodiazepines i eines per modificar el procés de prescripció i la revisió de medicació.
Als pacients se’ls proporcionaran materials de suport (dissenyats prèvament pel Departament de Salut) que explicaran amb llenguatge planer els riscos del consum perllongat d’aquesta medicació, a més de recomanacions d’higiene del son i de gestió de l’ansietat. També s’instal·laran pòsters per propiciar la conversa entre pacients i professionals sobre la necessitat de reduir progressivament aquests fàrmacs i s’incorporaran recursos comunitaris i estratègies no farmacològiques alternatives al tractament.
Una eina interessant seran els recordatoris en la història clínica sobre la necessitat de revisar qualsevol tractament amb benzodiazepines que superi les quatre setmanes. «Confiem que aquest projecte es tradueixi en una reducció del nombre de pacients que fan un ús prolongat de les benzodiazepines i en menys prescripcions innecessàries. Al mateix temps, esperem que els professionals se sentin amb més control i suport a l’hora d’abordar aquesta qüestió a la consulta«, explica el doctor Armayones, que també és professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació.
Una actuació amb potencial per a tota l’atenció primària
Una vegada finalitzi la intervenció, aquesta s’avaluarà quantitativament i qualitativament, i s’observarà si s’ha aconseguit una reducció de la prescripció. Si els resultats són positius, la intenció és escalar i adaptar el model a altres CAP de BSA, a més de compartir l’experiència amb organitzacions d’atenció primària que vulguin abordar la desprescripció «de manera estructurada i respectuosa amb la realitat dels equips», explica l’investigador.
Aquesta és la primera acció conjunta entre el BDLab i BSA, gràcies al conveni de col·laboració que tenen establert. Està alineada amb iniciatives com Essencial, de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), o altres accions internacionals com Choosing Wisely, per eliminar pràctiques de baix valor clínic i potenciar la millora continuada dels sistemes sanitaris.
Per a Manuel Armayones, «la combinació de la pràctica clínica de BSA amb el disseny del comportament i la recerca aplicada de la UOC fa possible transformar una preocupació compartida, com és l’ús excessiu de benzodiazepines, en intervencions concretes, avaluables i, especialment, pensades amb i per als professionals».
Aquesta recerca de la UOC, emmarcada en la missió sobre Salut digital i benestar planetari,
forma part del projecte «Disseny conductual per a pràctiques clíniques de poc valor: millorar
l’atenció sanitària a través de l’evidència en canvi comportamental», finançat pel Ministeri de
Ciència i Innovació, i afavoreix l’objectiu de desenvolupament sostenible número 3,
salut i benestar.
Article de referència
Duarte-Anselmi, G., Fernández, M.P., Gómez-Zúñiga, B. et al. De-implementing inappropriate benzodiazepine prescribing in primary care: an overview of systematic reviews informed by behavioral frameworks. Implement Sci Commun (2026). https://doi.org/10.1186/s43058-026-00879-1
Recerca amb impacte i vocació transformadora
A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d’aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius.
Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.
A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l’emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.
Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca